martes, 8 de diciembre de 2015

El nostre blog

Bon dia som l'equip " Els Bolichinosos " i esta format per Irene, Sergi, Julián, Samantha i Claudia. Som alumnes de l'institut va riure Túria i tenim entre 13-14 anys. En el nostre blog parlarem de diversos temes, per exemple el futbol ja que és un tema q tots els xics volen saber, però no sols ens anem a centrar en eixe esport sinó en tots els que hay.También parlarem de música, Notícies, viatges, llibres em conclusió tots els temes que vullgueu. Esperem que vos agrade el nostre blog gràcies.

Carolina y Giuseppe

En aquest text vos vaig a parlar dels meus germans. Tinc dos germans una xica i un xic, els dos més grans que jo. Quan jo vaig nàixer estava a Equador , passe només un any ací fins a q em vaig mudar a Espanya amb els meus pares. Estos 13 anys que porte a Espanya mai he parlat amb els meus germans, no tinc records d'ells. La veritat és que estava un poc trist ja que no conéixer als teus germans i tindre'ls a milers de quilòmetres és molt fort.
En 2013 vaig anar en nadal un mes a Equador amb els meus pares. Com mon pare és de la Serra i ma mare de la costa vam haver d'anar una setmana a un lloc i l'altra setmana a un altre lloc. Durant la segona setmana vaig anar a la costa a veure la família per part de ma mare, vaig vore els meus tios, cosins i a la meua Germana Carolina. carolina ja era major amb 20 anys senyora vaig vore pocs dies però gaudi prou amb ella. Però al meu germà no ho vaig poder veure ja que estava en Maragdes. M'alegre molt al veure la meua germana però m'haguera agradat veure el meu germà ja que no es ni com és.

Hush Hush

Nora És una xica tímida i confosa que mai ha volgut cridar l'atenció ni s'ha interessat especialment per cap xic. Fa només un any que va perdre son pare en un terrible accident, per la qual cosa sa mare i ella viuen soles en una granja del segle XVIII als afores de Coldwater. Nora és bona estudiant i li agrada passar l'estona amb la seua esvalotada amiga Vee. La seua vida és tranquil·la, fins que de sobte un dia ha d'assentar-se en classe de biologia amb un xic molt misteriós. 
Té cabell castany pèl-roig fosc, ulls grisos, és d'una estatura mitjana i patix d'anèmia segons el el seu nom és "Patch" és un angel caigut (Un angel caigut és un angel que va desobeir déu i li van ser arrancades les ales i és manat a viure amb els mortals i pot tornar si salva a un humà o pot convertir-se en humà sacrificando a un Nefilim) i el que el busca és sacrificar-la a Nora per a convertir-se en humà ja que Nora és una Nefilim una xiqueta filla d'una humana i un Nefilim, però inevitablement cau enamorat d'ella però la seua exnóvia Dabria/Miss Greene un angel de la mort que es fa passar per la psicòloga del col·legi i li fa saber a Nora que Patch planejava sacrificar-la fent caure a Nora en les urpes de Chauncey Langeais/Jules un Nefilim que la tracta de matar per a venjar-se de Patch, però Patch salva a Nora fent-li saber que l'ama i que encara que voldria ser humà no la podria sacrificar perquè ha de ser per voluntat pròpia i al salvar-la se li tornen les ales i és assignat com angel guardià de Nora.



Soc Violinista.

Des xicoteta sempre m'agradat el món de la música, ja que una veïna meua (mestra de piano professional) em va ficar dins de de este.

Un dia ma mare va anar a una agrupacció musical anomenada l'Amistat. Quan hem van dir quin instrument volia agafar entre tots els que hem van presentar, i jo vaig triar el violí, perque era el instrument que hem va cridar com si volguera anar amb mi.

Les primeres classes amb una mestra exepcional, Anabelén, hem va fer estimar el violí, i durante tots els anys que hem va donar classe hem va transmetre els seus sentiments mitjançant el violí d'una forma que ni jo mateixa no hem puguera imaginar. Sempre estarà amb mi mentres que toque el violí, perque gracies a ella continue fent el que mes m'agrada i espere que des del cel m'anime a continuar disfrutant de la música com el faig ara.

El 28 de novembre vaig aconseguir entrar a formar part de l'Orquestra Sinfonica de l'Amistat. Hem vaig sentir molt feliç, afortunada, agraida ... per aplegar a on estic.
Espereu que la il·lusió per tocar i transmetre amb la música mai desaparega, perque m'encanta formar part d'aquesta gran família.

Orquesta Sinfònica L'Amistat.

jueves, 3 de diciembre de 2015

Kevin De Bruyne

- Kevin De Bruyne és un futbolista belga, que va nàixer  el 25 de Febrer de 1991 a Gante, Bèlgica. Juga com centrecampista ofensiu i el seu equip actual és el Manchester City de la Premier League d'Anglaterra. És internacional absolut amb la selecció de Bélgica.

El seu primer equip va ser KRC Genk, un equip que juga en la lliga belga, on el seu debut va ser el 9 de Maig de 2009. Kevin va guanyar amb el Genk una copa, una lliga i una supercopa de Bèlgica. En la temporada 2010-2011 la selecció de Bélgica es va fixar en De Bruyne, i el va convocar per al seu debut amb la selecció absoluta de Bélgica l'11 d'Agost de 2011. En aquesta temporada el Chelsea C.F va fixar a Kevin per 7 milions d'euros. El Chelsea al ser un equip de molt prestigi i tindre molts bons jugadors, Kevin no va tindre molts minuts i es va anar al Wolfsburgo en la temporada 2014 després de tindre la seua pijor etapa com jugador professional. Kevin l'any 2014 va participar en la Copa del Món que es va celebrar a Brasil. En la temporada 2014 Kevin va brillar en tota Europa en el Wolfsburgo, fins i tot que va a guanyar una copa alemanya i una supercopa alemanya. A la següent temporada va ser fixat pel Manchester City, un equip gran d'Europa, després de fer la seua millor temporada al Wolfsburgo. Actualment juga en el Manchester City i ha sigut nominat al millor centrecampista d'aquest any.



La Música

- La música és art que es va desenvolupar fa molt de temps. Hi ha moltes cançons de música diferents que ha cadascú li agrada un tipus de música. Les cançons a vegades vénen molt bé si estàs en una situació molt delicada. Hi ha cançons que ajuden a que millores i es pase aquesta mala situació.
A mi sincerament com m'agrada molt la música (cançons a soles), m'agraden tot tipus de cançons excepte algunes cançons que no m'agraden res. L'estil de música que més escolte és el R.A.P m'encanta aquest estil, l'estic escoltant a totes hores del dia. El meu cantant preferit és Nikone, aquest mateix estiu vaig anar a un concert seu que es va celebrar en València. El R.A.P em transmet molts sentiments, m'ajuda moltíssim quant estic mal o em trobe mal perquè te un dinamisme molt impactant.